Reflexió de la setmana treta del butlletí de l'Església


Reflexió del Butlletí de la setmana any 2014

Arxiu reflexions del butlletí d'anys anteriors

                   


 
Presenta:   Pastor Diego Guirao
 


NOM. DATA ÍNDEX DEL TEMA DE LA REFLEXIÓ
29809.11.2014La Reforma del segle XVIè.    Solus Christus              Estudios Iglesia.net
29702.11.2014La Reforma del segle XVIè. Tant sols l'Escriptura     Estudios Iglesia.net
29626.10.2014Dia de la Reforma.         En record del dia.    Malcom Watts
29519.10.2014El judici de Déu és ineludible. Moralistes crítics       John Stott
29412.10.2014La glòria de la predicació                                      Eric B. Walkins
29305.10.2014Gloriosa esperança. Llibre de xecs                     C.H. Spurgeon
29228.09.2014La mà invisible                                                        José de Segovia Barrón
29121.09.2014Vull que m'acariciïs                                                Yolanda Tamayo
29014.09.2014La depressió i el cristianisme,  II                         José de Segovia Barrón
28907.09.2014La depressió i el cristianisme,  I                           José de Segovia Barrón
28803.08.2014Tot pot atraura més que una església, si Jesús no hi és... IV       Joel Forster
28727.07.2014Tot pot atraura més que una església, si Jesús no hi és... III     Joel Forster
28620.07.2014Tot pot atraure més que una església, si Jesús no hi és...  II     Joel Forster
28513.07.2014Tot pot atraura més que una església, si Jesús no hi és...      Joel Forster
28406.07.2014L'origen del mal                                        José de Segovia Barrón
28329.06.2014Un càstig just?                                           José de Segovia Barrón
28222.06.2014Un reinici continu                                     Editorial la Bona Llavor
28115.06.2014Continuar vivint seria un fàstic         José de Segovia Barrón
28008.06.2014Cuida't         Tant sols per la fe               Martin Luter
279 01.07.2014 La gran paradoxa mundial            Salvador Gómez Dickson
278 25.05.2014 La Bíblia és la meva amiga i la meva guia.  Editorial la Bona llavor
277 18.05.2014 Canvi d'església. Cóm tancar bé la meva etapa anterior
276 11.05.2014 Canvi d'església. Cóm tancar bé la meva etapa anterior
275 04.05.2014 La vida, una navegació amb riscos. Editorial la Bona Llavor
274 27.04.2014 La setmana de la passió: La purificació del temple.  Sugel Michelen
273 20.04.2014 Crist ha resusscitat        De la 1ª Carta als corintis, Cap. 15
272 13.04.2014 Esperança d'una vida millor      Extracte: Vertígen    José de Segovia
271 06.04.2014 El Calvinista, persona que ha vist veritablement Déu    B.B.Warfield
270 30.03.2014 Una veu vinguda del Cel                          Editorial la Bona Llavor
269 23.03.2014 Un engranatge ben pensat                     Editorial la Bona Llavor
268 16.03.2014 Unes reflexions                                          Editorial la Bona LlavorLa mà in
267 09.03.2014 Ell beneirà la morada dels justos.     C.H.Spurgeon  (Meditacions diàries)
266 02.03.2014 Comunió diària amb Déu IV                   Andrew Murray
265 23.02.2014 Comunió diària amb Déu III                   Andrew Murray
264 16.02.2014 Comunió diària amb Déu II                    Andrew Murray
263 09.02.2004 Comunió diària amb Déu                       Andrew Murray
262 02.02.2014 Quant ens costa una renúncia?            Yolanda Tamayo
261 26.01.2014 Raons bíbliques per assitir a l'Església
260 19.01.2014 En Memòria d'en Josep Grau Balcells        --     Protestant Digital 2014
259 12.01.2014 Una oració per a començar el 2014   -    Arturo Terrazas       (a Facebook)
258 05.01.2014 S'ha d'escollir     --        Editorial La buena Semilla





Setmana del 9 al 15 de Novembre de 2014
La Reforma del siglo XVI     Solus Christus


Martí Luter ensenya el Solus Christus

Joan 14:6  
--Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no
arriba al Pare si no és per mi.

Els Fets 4:12  
La salvació no es troba en ningú més, perquè,
sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos.

1ª Timoteu 2:5  
Hi ha un sol Déu; hi ha també un sol mitjancer entre
Déu i els homes, l'home Jesucrist,

Solus Christus   –  Tant sols Crist

  

Aquest lema defineix l'origen i l’objecte central de la fe Cristiana.

 

Els protestants s'oposaren a enlairar qualsevol cosa que no fos la suficiència de Crist.

 

Cap ritual, institució o individu no pot ni ha d’ésser motiu de confiança, sinó Crist.

 

Cap projecte, visió o necessitat no ha de competir pel lloc primer de Crist a l’Església.

 

Cap filosofia, ideal o argument ha d’ésser predicat en l’Església que no enlairi Crist i la seva mort a la creu pel pecat dels homes.

 

Tenim fe en Crist, no fe en la fe, o en les oracions o en l’Església.

Només Crist és digne de confiança, doncs Ell és l’únic Salvador.

Estudios.Iglesia.net



Setmana del 2 al 8 de Novembre de 2014
La Reforma del siglo XVI     Sola Scriptura


Martí Luter ensenya la Sola Scriptura

2Pere 1:21  
En efecte, no hi ha hagut mai cap profecia que vingués d'un voler humà; més aviat alguns homes, enduts per l'Esperit Sant, han parlat de part de Déu.

 

2Timoteu 3:16-17    

Tota l'Escriptura és inspirada per Déu i útil per a ensenyar, refutar, corregir i educar en el bé,  perquè el qui és home de Déu arribi a la maduresa i estigui sempre a punt per a tota obra bona.
Apocalipsi 22:18-19  Adverteixo solemnement a tots els qui escoltin la profecia d'aquest llibre que, si algú hi posa res més, Déu posarà damunt d'ell les plagues escrites en aquest llibre,  i si algú en treu cap paraula, Déu li traurà la seva part de l'arbre de la vida i de la ciutat santa que aquest llibre ha descrit

Tant sols l’Escriptura

  

Aquest lema defineix la funció de les Escriptures com a única autoritat sobre l’Església.

 

Així com els protestants del segle setzè i dissetè rebutjaren l’autoritat del papat i l’església Romana, els protestants contemporanis deuen avui rebutjar tota autoritat extra espiritual sobre l’Església.

 

Qualsevol autoritat, organització, experiència, lideratge o pràctica dintre de l’Església devia estar subjecta al lema de Tant sols l’Escriptura

 

El predicar fidelment i el escoltar atentament la Paraula de Déu ha de tornar a ésser un acte central en l’adoració Cristiana.

 

L’aplicació de les ensenyances bíbliques a la vida pràctica i quotidiana dels cristians i de l’Església, és la nostra tasca continua

 

L’enteniment i l’aplicació pràctica de les veritats bíbliques són indispensables per a la salut, la cura i la disciplina de l’Església.

Estudios.Iglesia.net 




Setmana 26 d'Octubre a l'1 de Novembre 2014
Dia de la Reforma   En record del Dia.    Malcom Watts


Martí Luter clavant les 95 tesis a Nuremberg

En l'evangeli es revela la justícia

salvadora de Déu, en virtut de la fe i

amb vista a la fe. Tal com diu

l'Escriptura:

Viurà el qui és just per la  fe.


(Romans 1:17)
  

La Reforma fou un dels més grans esdeveniments en la historia del món. Essencialment, fou una obra de Déu relacionada amb la veritat de la doctrina bíblica, però arribà a ésser un poderós avivament de vida espiritual i una tremenda commoció d’intensa convicció religiosa. Un cop que l’Evangeli fou redescobert, la gent començà a experimentar, mitjançant el poder de l’Esperit Sant, la plena realitat de la salvació de Crist. El catolicisme romà fou rebutjat perquè es veié que no era la religió de Jesucrist; i el cristianisme neotestamentari, en la seva plena puresa i poder, fou restaurat una vegada més a l’Església de Déu.

El Dr. J.H. Merle d’Aubigné, l’historiador, escrigué: “El cristianisme primitiu i la Reforma constitueix una i la mateixa revolució, produïda en diferents èpoques i sota diferents circumstàncies”

Avui presenciem els intents a alt nivell de desfer la gloriosa obra de la Reforma.
La majoria de nosaltres haurem llegit reportatges d’un discurs del Arquebisbe de Canterbury pronunciat fa dos anys, a 1993, en l’església de Sant Gregori a Roma.
En el seu discurs, donava a entendre que la primacia papal podria ésser reconeguda per l’església d’Anglaterra, i cridà els cristians a totes parts a acceptar el Papa com el dirigent de l’Església universal.

A l’endemà, en una demostració d’unitat sense precedents, ell i el Papa s’abraçaren durant un missa papal a la plaça de Sant Pere.  Aquest re alineament amb Roma, ha estat nècia i ingènuament acceptat per molts protestants nominals.
De fet, això és una traïció a la nostra fe protestant i un rebuig menyspreador del patrimoni de la Reforma.

A vista de la confusió mental prevalien, és necessari reafirmar els principis de la veritat de la Reforma i examinar el romanisme a la llum dels mateixos.   Els reformadors lluitaren per a defendre un Evangeli apropiadament descrit pels següents lemes:

1.       Sola Scriptura (Només l’Escriptura)

2.      Sola Fide   (Només per fe)

3.      Sola gratia   (Només per gràcia)

4.      Solus Christus    (Tant sols per Crist)

5.      Soli Deo Gloria   (Només a Déu sigui la glòria)

Escrit per Malcolm Watts. Pastor de l’Església Evangèlica Emmanuel de Salisbury (Anglaterra).  Aquest article està tret de la revista The Sword and Trowel


Setmana del 19 al 25 d'Octubre 2014
El judici de Déu és ineludible. Moralistes crítics.  John Stottt

      Romans 2:1-3       Per això no tens excusa, tu que et poses a fer de jutge; quan judiques els altres, et condemnes a tu mateix, perquè fas de jutge però actues com ells.  Tothom sap que Déu castiga justament els qui cometen aquells actes.  I tu que jutges els qui els cometen, però fas igual que ells, ¿et penses que t'escaparás del judici de  Déu?                                                                                             

     
Santiago 4:11-12
 Germans, no malparleu els uns dels altres. El qui malparla d'un germà o el judica, malparla de la Llei i judica la Llei. I si tu judiques la Llei, en comptes de ser-ne complidor te'n fas jutge. Ara bé, de legislador i de jutge n'hi ha un de sol: el qui pot salvar o pot fer perdre. Però tu, qui ets per a judicar els altres?

Pau posa a la llum en aquests versicles una estranya feblesa humana, a saber, la nostra tendència a ésser crítics dels demés, però no de nosaltres mateixos. Sovint som summament durs amb els nostres judicis sobre uns altres, però tous amb nosaltres mateixos. Ens inflem de farisaica indignació davant el comportament vergonyós de unes altres persones, mentre que aquest mateix comportament NO ens sembla tan seriós quan es tracta de quelcom que fem nosaltres. Fins adquirim una vicària satisfacció al condemnar a altres per les mateixes faltes que ens perdonem a nosaltres mateixos.

Freud  anomenava “projecció” a aquesta gimnàstica moral, però Pau la descriví segles abans que ell. De manera semblant, Thomas Hobbes, el filòsof polític del segle disset, escriví al voltant de persones que “es veuen forçades a mantenir una perspectiva favorable sobre sí mateixes mitjançant el recurs d’observar les imperfeccions d’altres”. Aquest recurs ens permet retenir simultàniament els nostres pecats i la nostra auto estima. És un remei molt convenient, però també enganyós i malaltís.”

A més diu Pau, ens exposem al judici de Déu, i ens quedem sense excusa ni escapatòria. Perquè si les nostres facultats critiques estan tan bé desenvolupades que ens tornem experts en les nostra valoració moral dels demés, difícilment podem al·legar ignorància  com en qüestions morals, en el nostre propi cas. Pel contrari, el jutjar a uns altres et condemnes a tu mateix, ja que practiques les mateixes coses (v.1). Perquè sabem perfectament bé que el judici de Déu contra els que practiquen tales coses es basa en la veritat (v.2)

Cóm podem suposar (nosaltres els que, malgrat  som simples éssers humans, juguem a ésser Déu i jutgem a uns altres per fer el que nosaltres mateixos fem), que escaparem del judici de Déu (v.3)?  No es tracta de una crida a suspendre les nostres facultats critiques, ni a renunciar a tota crítica o reprimenda de part d’altres, com a si fos il·legítima; es tracta més bé d’una prohibició de erigir-nos en jutges de unes altres persones i condemnar-les (quelcom que com a éssers humans no tenim cap dret a fer), especialment quan no ens condemnem a nosaltres mateixos. Perquè aquesta és la hipocresia de la doble moralitat, amb normes elevades pels demés i una norma còmodament baixa per a nosaltres mateixos.

John Stott  (El missatge de Romans. Comentari de la carta de Pau als Romans)

 



Setmana del 12 al 18 d'Octubre 2014
La glòria de la predicació.          Eric B. Walkins

 Els qui van a la perdició tenen per un absurd la doctrina de la creu; però per a nosaltres, els qui ens salvem, és poder de Déu.  

Diu l'Escriptura: Destruiré la saviesa dels savis i anul·laré la intel·ligència dels intel·ligents. 20 On són els savis d'aquest món? On són els mestres de la Llei? On són els qui saben discutir? Déu ha convertit en absurda la saviesa d'aquest món!

El món comptava amb la saviesa de Déu, però malgrat aquella saviesa no va arribar a reconèixer-lo; per això Déu ha volgut salvar els creients per aquest absurd que prediquem.

        (1ªCorintios1:18,21
L'home que es guia per ell mateix no admet res que vingui de l'Esperit de Déu; li sembla absurd. No és capaç de comprendre-ho, perquè això només es pot jutjar espiritualment.          (1ªCorintios 2:24)

A totes les esglésies hi ha persones a les que veritablement els encanta escoltar sermons, i d’altres que probablement gairebé no els aguanten. És humiliant admetre que quasi cada setmana jo percebo ambdós sentiments. No obstant això hi ha quelcom veritablement gloriós al voltant de la predicació de la Paraula de Déu.
Què és el que fa gloriosa la predicació?

La glòria de la predicació es troba en què revela la glòria de Déu a la salvació i a la santificació de el Seu poble. Fa uns anys, mentre estudiava els profetes, em vaig quedat tot sorprès per un patró que es manifesta en la crida de Déu a aquells que havien de proclamar la Seva Paraula. Pensa per un moment en Moisés, Isaïes, Jeremies. Ezequiel, inclòs Pau. Cadascú d’aquests homes abans de rebre la seva comissió, d’una o d’un altra manera fou confrontat amb la glòria de Déu. (Veiem Ex.3; Isa.6; Jer.1; Ez.1 i Act.9).

Aquells homes o foren portats a la presencia de Déu, o Déu vingué a trobar-se amb ells de les maneres més extraordinàries. Déu els va sobresaltar amb la Seva glòria. Atragué la seva atenció, transformà la seva fe, i impactà els seus cors amb una empremta indeleble de la glòria de Déu. Des de aquest moment en davant, foren homes transformats; no és que foren perfectes, sinó que ja mai foren els mateixos. Restaren marcats per a sempre per la seva trobada amb la glòria de Déu.

Cóm va afectar això a la seva predicació? Si prestem atenció amb cura en allò que digueren (predicaren) posteriorment, ens adonarem que la seva trobada amb la glòria de Déu continuà formant part de la seva predicació. La seva predicació fou un mitjà inspirat divinament per a revelar la glòria de Déu a aquells que reberen el seu ministeri.

Quan Moisés o Pau predicaven, no era la “paraula de Moisés” o la “la paraula de Pau” allò que es predicava, sinó la mateixa Paraula de Déu. Els seus sermons no enlairaven, entretenien, ni simplement educaven a les persones, sinó que els portaven a un contacte vital amb la glòria penetrant de Déu. La glòria de Déu havia d’ésser revelada, no només al poble de Déu, sinó també en el poble de Déu, i la predicació era el mitjà pel que això succeí.

Quan Jesús predicava, es podia dir el mateix d’Ell. Ell vingué de la gloriosa presencia de el Seu Pare. La seva comissió estava arrelada en la glòria de Déu i la Seva predicació estava sempre centrada en revelar la glòria de Déu. Ell revelà la glòria de Déu en les Seves paraules i obres, i creà expectatives no tant sols per aquells que prediquen sinó inclòs per aquells a qui se’ls predica: ambdós s’han de centrar en la glòria de Déu.

Què esperem nosaltres de la predicació? Tenim antulls per les històries sobre nosaltres mateixos, o anhelem experimentar una trobada commovedora amb la glòria de Déu i el Seu Evangeli tot suficient? Volem escoltar històries al voltant del predicador o la historia d’Aquell que el va enviar a proclamar la glòria de Déu?

Com més vinguem a l’església anhelant percebre un indici de la glòria de Déu, millor serà la nostra resposta a la predicació de la gloriosa Paraula de Déu.

(Eric B. Watkins, en la revista  Tabletalk).




Setmana del 5 al 11 d'Octubre 2014
Gloriosa esperança. Llibre de xecs        C.H. Spurgeon

Ell transformarà el nostre pobre cos i el configurarà al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa amb què ell sotmetrà a si mateix tot l'univers.”

(Filipencs 3:21)


“Moltes vegades, quan ens veiem turmentats pel dolor i

incapaços de pensar u orar, sentim fins a quin punt el

nostre cos és el cos de la nostra baixesa.»

I quan som temptats per les passions de la carn, no trobem exagerada la paraula baixesa. El nostre cos ens humilia, i potser sigui el millor servei que ens fa.
Tant de bo fossin prou bé humils, ja que els nostres cossos ens apropen més als animals i a la pols de la terra!

Així i tot, el nostre Salvador, el Senyor Jesús, modificarà aquest estat de coses. Els nostres cossos seran transformats a la semblança del seu cos de glòria.

Això es realitzarà en tots aquells que creuen en Jesús. Les seves ànimes han estat transformades per la fe, i els seus cossos experimentaran una tal renovació que restaran adaptats als seus esperits regenerats.


Quan esdevindrà aquesta transformació, no és possible assegurar-ho; però aquesta única esperança pot encoratjar-nos per a suportar les proves d’avui i els mals de la nostra carn. Dintre de poc temps serem com Jesús és ara. Ja no hi haurà més caps dolorits, ni membres inflats, ni ulls entristits, ni cors desmaiats. L’ancià deixarà d’ésser un retaule de misèries, i el malalt un cos d’agonia. “Semblant al cos de la seva glòria” Fins i tot la nostra carn descansarà en l’esperança de la resurrecció.

Del Llibre de xecs del Banc de la fe.  C.H. Spurgeon


Setmana del 28 de Setembre al 4 d'Octubre 2014
La mà invisible                                     José de Segovia Barrón

No es venen dos ocells per pocs diners? Doncs ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare. I pel que fa a vosaltres, fins i tot els cabells, us té comptats. Per tant, no tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells.

(Mateu 10:29-31)

                                                                                              

 Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l'estimen, dels qui ell ha decidit cridar.
(Romans 8:28)

L’Escriptura il·lumina la fosquedat de la nostra vida, no perquè siguem capaços d’interpretar els moviments de Déu, sinó perquè la seva Paraula ens dona la saviesa. Ella “fa llum els nostres peus” (Salm 119:105)

Malgrat que ens veiem en tenebres, temptejant a la fosquedat, sabem que està la seva mà invisible. No la Veiem, ni podem traçar el seu disseny, o discernir el seu propòsit, però sabem que està aquí, i el que és encara més important: Qui és Ell; és el Déu de Abraham i Jacob, els patriarques i apòstols, el Pare del nostre Senyor Jesucrist.

Jesús diu: “Jo he vingut perquè tinguin vida, i perquè la tinguin en abundància” (Joan 10:10).
La vida passa, però Crist ens dona aquesta vida plena, la qual Joan anomena “vida eterna”. Hi ha moltes coses que passen a la nostra vida, que semblen per casualitat. No les entenem ara, però potser després, en aquest costat de l’eternitat. Es per això que el purità John Flavel deia que les providències de Déu són com l’hebreu: Només es pot llegir cap enrere. Veiem les nostres vides com una pantalla trencada, on actua tant la sobirania de Déu sobre cada detall de la nostra vida, com els contingents i impredictibles esdeveniments del món en que vivim

Des de el punt de vista humà, tot podria ser diferent de el que és. Però al mateix temps, reconeixem que en mig de la nostra confusió, les circumstàncies i sorpreses de la vida, hi ha un Déu sobirà al cel, la mà del qual està sobre cada moment del dia.
El Déu que regna sobre cada polsada de l’univers, ens assegura que res ocorre per casualitat.
“No es venen dos ocells per pocs diners? Doncs ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare”
(Mateu 10:29).
Aquells que tenen a Déu com a Pare i l’estimen, saben que “totes les coses els hi ajuden per a bé”

(Romans 8:28)
.  No perquè sàpiguen exactament el que Déu està fent en aquest impredictible món, sinó perquè el que és impredictible per a nosaltres està ja predit per Ell. Ha escrit el propòsit de la nostra vida i comptat els nostres dies, inclòs abans que hem vingut a aquest món  (Salm 139:16).    En Ell podem confiar!

Del article de José de Segovia  “Boyhood”: El temps passa.
Llegir més:
 http://protestantedigital.com/blogs/33976/boyhood_el_tiempo_pasa



Setmana del 21 al 27 de Setembre de 2014
Vull que m'acariciïs                    Yolanda Tamayo

I quan l'ha trobada, no se la posa a les espatlles ple 

d'alegria  i, arribant a casa, convida els amics i els

veïns dient-los: "Veniu a celebrar-ho amb mi: he

trobat l'ovella que havia perdut"?   
(Lucas 15:5,6)  

 

Com és que veus la brossa a l'ull del teu germà i no

t'adones de la biga que hi ha en el teu?  (Mateu 7:3)

Vull que m’acariciïs. Que deixis en el meu cor el rastre delicat dels teus dits en contacte amb les meves pors. Vull que les teves mans es fonguin amb les meves i siguin transformades en irrompibles llaços de tendresa. Estic cansada de rebre la fuetada gris del vent fregant amb ferocitat el meu rostre. Estic cansada de sentir el cruixit que produeixen les dents serrades, el degoteig de paraules malsonants. Les mans agafen fortament pedres. Els dits blanquinosos serren les fredes roques que seran llençades sense misericòrdia.

Assetjada per la torbació vull pensar a les teves mans amables, discretes, portadores d’amor. Mans que no llencen pedres, que no prejutgen, que només saben vessar afecte, bondat, justícia. Sento temor davant qui venen a jutjar-me. Ells no escolten, simplement llencen critiques, es burlen de la meva condició de dona pecadora. Miren amb desdeny i són arrossegats pels seus fatus cors. Són cecs guies de cecs. Tanco els ulls i cerco les teves mans. Cerco aqueixa tendresa que tant necessito; una escletxa d’esperança per a poder abandonar aquesta habitació fosca.

Ja s’apropen, estan aquí. Són molts i venen cap a mi emetent repugnància, odi.

No vull mirar-los a la cara, no desitjo saber els seus noms. Tu que sempre dones una segona oportunitat sabràs que fer ara. Sota el meu cap, doblego els meus genolls, demano clemència. Ets tu, l’únic que pots abolir aquest dolor, només tu tens poder!. Senyor, fer-me justícia! Jesús, mira’m amb compassió! La seva mirada imprimeix perdó. És una mirada de misericòrdia, és una mirada d’amor. La mirada de Jesús té una capacitat sanadora, quan som abraçats per la seva mirada, Déu ens transforma. Quan miro la palla a l’ull aliè, no estic adonant-me de la biga que tinc al meu.

Vull deixar de veure la taca, la fallida, l’interès recargolat, la imperfecció en els demés i netejar els meus ulls per a poder veure el que Déu em desitja mostrar.

Autora: Yolanda Tamayo



Setmana del 14 al 20 de Setembre de 2014
La depressió i el cristianisme, II   José de Segovia Barrón

i ell (Elies) continuà desert endins tota una jornada. Finalment es va asseure sota una ginestera solitària i demanava la mort amb aquestes paraules:

--Ja n'hi ha prou, Senyor! Pren-me la vida, que no sóc pas millor que els meus pares.

 (1Reis 19:4) 

                                                                                              

…   (Jesús) Va prendre amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, i començà a sentir tristor i abatiment. 38 Llavors els digué:

--Sento a l'ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi.

(Mateu 26:37,38)

Déu només omple els buits de l’ànima que Ell vol omplir i tant sols sana les malalties que Ell vol sanar. Creure en Déu no és garantia d’absolutament res, ni de la salvació; els dimonis també hi creuen i s’esgarrifen; és necessari néixer de nou, i recorda que amb tot que hagis nascut de nou, no seràs perfecte. La Perfecció no és per aquesta vida i ésser cristià no és la garantía de felicitat. Jesús, mai prometé això, al contrari, les nostres promeses són de tribulació. En aquesta època és freqüent veure a pastors amb grans ministeris patint de depressió, pastors destacats i dignes de ésser anomenats pastors.

Estudis indiquen que el 47,5% dels pastors pateixen d’alguna malaltia psicològica, incloent la depressió.

De fet la majoria de grans homes de Déu han sofert algun grau de depressió i la Bíblia està plena de gent amb símptomes de depressió. Començant per Job, David també va tenir dues etapes depressives, així tots els profetes patien depressió. Elies volgué morir (1ª Reis 19:4), Jeremies, se sentia un incapaç (Jeremies 1:6) i Joan? Un temperament depressiu, i Pau? Va tenir diversos moments de depressió, Timoteu  (2Timoteu 1:4-7) i finalment el mateix Jesús va afirmar sentir-se amb una profunda tristesa i angoixa amb només pensar a la mort que li esperava (Mateu 26:37-38). Semblaria que la “tristesa a l’ànima” és quelcom que acompanya als qui estimen massa el seu proïsme al punt d’entregar la seva pròpia vida.

Depressió no significa tenir l’ànima buida, depressió significa tenir l’ànima lluitant amb més d’allò que hom  creu suportar. També és un record constant que l’amor de Déu es porta les nostres càrregues i que moltes vegades també diposita més càrrega a l’espatlla dels seus fills més estimats.

És trist el gran grau de desinformació i ignorància que abunda en el cristianisme, un gran exemple d’això és la pluja de critiques davant el suïcidi del fill del pastor Rick Warren. 

Depressió és motiu d’oració, conscienciació i preocupació. L’oració de qui ens estima és el millor remei per a la depressió, i és clar que els antidepressius també hi ajuden. Recordem que la depressió és una malaltia i deu ésser tractada com a tal.

José De Segovia Barrón compartí un enlaç. Interessant article des de Perú, sobre la depressió...
http://proyectoeclesiastes.wordpress.com/2014/08/15/robin-wil liams-la-depresion-y-el-cristianismo/


Setmana del 7 al 13 de Setembre de 2014
La depressió i el cristianisme, I    José de Segovia Barrón

i ell (Elies) continuà desert endins tota una jornada. Finalment es va asseure sota una ginestera solitària i demanava la mort amb aquestes paraules:

--Ja n'hi ha prou, Senyor! Pren-me la vida, que no sóc pas millor que els meus pares.

 (1Reis 19:4) 

                                                                                              

…   (Jesús) Va prendre amb ell Pere i els dos fills de Zebedeu, i començà a sentir tristor i abatiment. 38 Llavors els digué:

--Sento a l'ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi.

(Mateu 26:37,38)

No va passar molt de temps després del falliment de Robin Williams que aparegué un gran grup de cristians dient: “Tenia fama i diners, però solament una vida amb Déu pot fer-nos realment feliços”, el rotllo aquell què “només el cristià és feliç”.

Una gran mentida! Conec gent no cristiana molt feliç! Inclòs més feliç i amb millor actitud envers la vida que molts cristians “madurs”!

Robin era famós, graciós, amorós i talentós. Ell era un individu realitzat i res de això evita o serveix d’antídot per a la depressió, ni fins i tot una relació amb Déu; aquesta és la realitat, malgrat la majoria de cristians no ho vulguin acceptar.

La veritat és que els que creuen que la relació amb Déu és la fórmula antidepressiva “més eficaç”, diuen això perquè no coneixen molt al voltant de la depressió. Per suposat que Jesús té el poder de guarir la depressió i ho fa, però sembla que no ho fa amb freqüència. Allò d’usual és que si vostè té un problema de depressió, probablement haurà de lluitar envers aquest fibló en la carn i moltes vegades haurà d’aprendre a lidiar tota la seva vida amb aquest fibló.

La depresión es una enfermedad, así como la gripe, el sida o el astigmatismo; Dios puede sanar la gripe, pero en la mayoría de casos tienes que tomar anti gripales, Dios puede sanar el sida producto de una vida liberal, pero lo usual es que a una persona que se arrepiente de sus pecados y entrega su corazón a Jesús Dios decida no sanarlo y muera de sida. Dios puede sanar el astigmatismo pero puede que toda tu vida tengas que usar lentes; de esta misma manera, la depresión es una enfermedad que Dios puede sanar, pero que también podrías aprender a convivir con ella con el tratamiento adecuado.

La depressió és una malaltia, així com el grip, la sida, o l’astigmatisme; Déu pot guarir el grip, però a la majoria de casos, has de prendre un remei; Déu pot guarir la sida, producte d ‘una vida liberal, però allò d’usual és que una persona que es penedeix dels seus pecats i entrega el seu cor a Jesús, Déu decideixi no sanar-lo i mori de la sida. Déu pot guarir l’astigmatisme, però potser que tota la teva vida hagis de fer servir ulleres; d’aquesta mateixa manera, la depressió és una malaltia que Déu pot sanar, però que també podries aprendre a conviure amb ella amb el tractament adequat.

José De Segovia Barrón compartí un enllaç. Interessant article des de Perú, sobre la depressió...
http://proyectoeclesiastes.wordpress.com/2014/08/15/robin-williams-la-depresion-y-el-cristianismo/



Setmana del 3 al 8 d'Agost de 2014
Tot pot atraure més que una església, si Jesús no hi és en ella. IV  Joel Forster

“Tot pot atraure més que una església, si Jesús no hi és en ella  -IV-


 Una cosa he demanat al Senyor

    i la desitjo amb tota l'ànima:

   poder viure a la casa del Senyor

   tots els dies de la vida,

   per fruir-hi de l'encís del Senyor

   i vetllar pel seu temple.

   (Salm 27:4)

L’ERROR DELS JOVES SENSE ESGLÉSIA FIXA

Podem dir llavors que si algú “és església” ja no deu comprometre’s amb “una església”? Perquè aquesta sembla ésser l’idea en l’aire entre molts cristians per sota dels 25 anys. Assistir aleatòriament a varies esglésies, sense veure necessari el compromís amb cap d’elles.

 “Sí, hi ha confusió” creu Daniel. “En part per la gran falta de coneixement bíblic que existeix” “A les grans urbs és on millor es reconeix al jove postmodern, intercultural i dinàmic. És en essència un seguidor del canvi constant i del moviment espontani però pel contrari pesa sobre ell la seva gran manca de perseverança i compromís amb allò que empren o d’allò que forma part”, observa l’autor.

Però la riquesa està precisament en esglésies que

uneixen a persones joves i majors.

“Les generacions passades hauran d’aprendre del

caràcter explosiu del jove, i el jove haurà de descobrir

que la fidelitat a Déu i al seu poble no només es

qüestió de sentiment”.

UNA IDEA PER ALS PASTORS

Per acabar, què li diria Pujol als líders de les esglésies, si tinguessin tant sol un minut del seu temps? “Els diria que al jove hi ha que mostrar-li no la importància de l’església local, sinó la importància de la seva relació amb Déu”. Perquè una vegada això estigui clar, “Déu mateix li donarà la comprensió que la comunitat local és necessària pel creixement espiritual”.

Autor: Joel Forster   Editat per: Protestant Digital 2013




Setmana del 27 de Juliol al 2 d'Agost de 2014
Tot pot atraure més que una església, si Jesús no hi és en ella. III  Joel Forster

Tot pot atraure més que una església, si Jesús no hi és en ella –III-

 I Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers."  I se n'anà a trobar el seu pare.

»Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El fill li digué:

»--Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.   (Lluc 15:17-21)


DESCOBRIR  EL  JESÚS REAL

 

A la seva pròpia vida, el que provocà el descobriment real de Déu fou un entorn res eclesial. “Conegué Jesús precisament fora de l’àmbit religiós quan ja feia anys que no assistia a cap església. Tingué una trobada amb Ell a la meva habitació després de reptar-lo demanant-li que si existia em tragués de la situació en la que em trobava i pogués conèixer-lo de veritat”

La confrontació amb Déu mateix, el adonar-se que
tot allò escoltat des de nen era veritat, el transformà.

Per això diu: “m’agradaria que els que abandonaren

l’església es donessin l’oportunitat, no de tornar a

l’església, sinó de tornar-se a Déu i cercar-lo al lloc on estiguin”

Perquè allò que és increïble, creu en Pujol, és que “l’evangeli de Jesús no atrau ningú a l’església sinó que converteix en església a aquell que el rep”

En qui pensava quan va decidir  iniciar el seu nou projecte de vida, després de trobar el Déu real i personal? “Pensava en persones. Noms i cognoms. Familiars, amics i coneguts que en alguna època de la seva vida tingueren per costum assistir a una església”, recorda. “Em vaig proposà anar un per un per a compartir el descobriment que havia fet: Déu és real, i probablement no tenia molt a veure amb els motius que els havien portat a abandonar l’església”. Aquest mateix impuls és el que li havia portat a escriure “la fugida”.

En Pujol ha explicat això a molts llocs, tant davant un grup de joves, com en converses de tu a tu amb amics, com a la ràdio.

En la seva pròpia fugida, va acabar portant al extrem oposat de l’entorn en el que hi havia crescut.

Autor: Joel Forster   Editado por: Protestante Digital 2013



Setmana del 20 al 26 de Juliol de 2014
Tot pot atraure més que una església, si Jesús no hi és en ella. II  Joel Forster

“Tot pot atraure més que una Església, si Jesús no hi és en ella” –II-

Sigues, doncs, ben ferm i decidit, i mira de posar en pràctica tota la Llei que el meu servent Moisès et va manar, sense desviar-te'n ni a dreta ni a esquerra.

Així et sortirà bé tot el que emprenguis.

       (Josué  1:7)       


LA PART DE RESPONSABILITAT DE L’ESGLÉSIA

La sensació de no estar experimentant res rellevant porta a que molts, als seus 15, 16 o 17 anys decideixin fer un canvi brusc a la direcció de les seves vides, en la recerca d’alternatives. “Qualsevol cosa pot atraure més que una església, si Jesús no hi és en ella”, creu en Pujol.

Si volem cercar la responsabilitat de l’Església, “aquesta potser no tingui tant a veure amb allò que s’hagi dit sinó més bé amb allò que s’ha transmès”.

Mirant cap en dins, creu, és molt necessari que tots

 aquells que som membres d’una església local podem

 reflexionar i qüestionar les nostres conductes, els

 nostres mètodes, els nostres costums…

 Reflexionar per a canviar.

 Crec que la veritable reflexió sempre impulsa el canvi, sinó només parlem d’un simple pensament”

 “Convé recordar que no tot el que se’n va està indicant que prefereix viure sense Déu”, defensa. És més, “no tot el que es queda a l’Església està indicant que vol viure amb Déu, pot ésser mai el conegué però la seva rutina religiosa li produeix una estabilitat a la seva vida quotidiana”.

Però en Pujol tampoc no vol afirmar que la culpa sigui tota, ni sempre sigui de l’Església. L’abandó d’un jove “pot tenir moltes explicacions i lectures”

Autor: Joel Forster   Editado por: Protestante Digital 2013

 

Setmana del 13 al 19 de Juliol de 2014

Tot pot atraure més que una Església, si Jesús no hi és en ella.   Joel Forster

“Tot pot atraure més que una Església, si Jesús no hi és en ella” –I-

 Tomàs li pregunta:

--Senyor, si ni tan sols sabem on vas, com podem saber quin camí hi porta?

 Jesús li respon:

--Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi

(Joan 14:5,6)

Daniel Pujol explica al seu llibre “La Fugida” algunes de les conclusions que aprengué de la seva pròpia experiència de “sortir” de l’Església per a trobar a Déu.

Daniel Pujol és un de aquests molts joves, que nasqué i creixé en una església evangèlica, però que desaparegué quan començà a plantejar-se la vida per sí mateix, en l’adolescència.

Desprès d’uns anys d’experiències difícils, es trobà de front amb el Déu que fins a llavors creia haver conegut.

Al tornar a casa, entengué que no es tractava d’anar a l’església”, sinó “d’ésser església”

Pujol planteja ara en el llibre “La Fugida” (Editorial Noufront, 2013) algunes de les lliçons que aprengué de la fugida generalitzada que observà a la seva generació

Vaig deixar d’assistir regularment a l’església als 17 anys” explicà Pujol a Protestant Digital, “Fou un procés amarg perquè lluitava amb un sentiment de culpa tremend”. Però el fon del problema era que la seva suposada espiritualitat no funcionava:


              El creient prega
“Jo vaig creure conèixer a Déu i amb tot només havia conegut una religió”

Després de fer el seu propi camí i observar el de molts altres, Pujol arriba a la conclusió que el que ha allunyat tants xicots de les esglésies en la que es van criar, és la sensació de què quelcom no encaixa. “Gran part dels joves que surten no ho fan per manca de inquietuds sinó per manca de coherència entre allò que senten i allò que veuen; i entre allò que ells mateixos creuen i el que viuen” argumenta.

“Allò interessant és que quan conversem amb ells i escoltem els seus arguments, pràcticament tots fan referència a la seva vivència a l’església i no a la seva experiència amb Déu”

Autor: Joel Forster   Editat per: Protestant Digital 2013


Setmana del 6 al 12 de Juliol de 2014
L'origen del mal                          José de Segovia Barrón

 "Això és l'únic que he entès: Déu ha fet

 

íntegres els humans, però ells s'han

 

buscat moltes complicacions."                              


(Eclesiastès 7:29 ) 
                         

L’origen del mal ha estat anomenat “el taló d’Aquiles” del cristianisme, essent objecte de moltes especulacions i critiques. John Stuart Mill diu:  “Si Déu desitja que  hagi mal al món, llavors Déu no és bo. Si no desitja que hagi mal, però el mal existeix, llavors no és omnipotent. Així que, si el mal existeix, o Déu no és amor, o no és totpoderós”
La teologia ha fet freqüents intents de crear teodicees, o sigui justificacions racionals de cóm Déu és just i, així i tot, permet el mal en el món.

Molts han convertit així el mal en be. Diuen, en base a Romans 8:28, que el mal és temporal, però el bé és etern. Vol dir en Pau que “totes les coses són bones”?  No, sinó que “totes ajuden a bé” a aquells “que estimen Déu”

No podem negar la realitat del mal.

Això és el que denuncia Isaïes, quan diu:

 “ Ai dels qui tenen el mal per bé i el bé per mal!

 Canvien la tenebra en llum i la llum en tenebra;

 fan passar per amarg el que és dolç i per dolç el

 que és amarg.


(Isaïes 5:20).

La teodicea més habitual és, tan mateix, la que culpa de tots els mals a Satanàs.
Això és finalment un dualisme, que presenta l’existència de dues forces que són igualment poderoses i eternes. Això no és el que ensenya la Bíblia.
S’intenta lliurar així a Déu de la responsabilitat, fent al mal eternament independent d’Ell.  Com diu Bucky, no podem mantenir la bondat de Déu, a costa de la seva omnipotència.
El dualisme limita el poder etern de Déu. Ja que al ser el diable igual a Déu en poder, no té manera de vèncer-lo. No hi ha garantía, ni possibilitat de redempció.

Un tercer tipus de teodicea especula sobre la necessitat temporal del mal, per apreciar finalment el bé. Se ens diu que fa falta estar malalt per apreciar la salut.
Llavors Déu necessitaria també provar el mal, per estimar el bé. El mal és la negació del bé. És la manca o privació d’ell. En aquest sentit, és cert que depèn del bé per a la seva definició. No existeix per sí mateix.

Autor: José de Segovia Barrón©Protestante Digital 2013 de l’artícle: "Nemèsies: el  càstig just i el problema del mal."



Setmana del 29 de Juny al 5 de Juliol de 2014
Un càstig just?                               José de segovia Barrón

«El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, ric

en l'amor.»

 
No sempre acusa ni guarda rancúnia sense fi;  no ens

castiga els pecats com mereixem, no ens paga com

 

deuria les nostres culpes. El seu amor als fidels és tan

 

immens com la distància del cel a la terra,

 

(Salmo 103:8-11)

L’essència de la faula d’Èdip és la pregunta: Cóm funciona la lògica de la justícia quan forces universals immenses es creuen a les trajectòries de vides humanes individuals?

El càstig just impregna la tragèdia grega com una força temuda que precedeix els assumptes humans i resulta maliciosa, malvada, cruel, egoista i implacable. En front d’aquesta mentalitat que hel·lenitzà el judaisme en el temps de Jesús; l’Evangeli segons Joan, ens presenta un cec de naixement, sobre el que pregunten els deixebles al Mestre: “Rabí, qui va pecar, aquest o els seus pares, perquè nasqués cec?"
(Joan 9:2). La resposta de Jesús no pot ésser més sorprenent: “no és que aquest va pecar, ni els seus pares, sinó perquè les obres de Déu es manifestin en ell” (Joan 9:3).

No hi ha respostes simples per a la qüestió del patiment humà. L’Evangeli no ensenya que la malaltia deu ésser conseqüència directa d’algun pecat personal. S’equivoquen els que pensen que els desastres o epidèmies venen perquè Déu castiga certes persones per l’enormitat del seu pecat. Aquesta és “la teologia del garrot”, per la que Déu està esperant el moment que fallem, per a fer-nos un pal. L’experiència ens mostra tot el contrari: Déu no ens tracta com mereixem. Ple de gràcia, Déu és misericordiós i pacient per a tothom.

Autor: José de Segovia Barrón©Protestante Digital 2013 de l’artícle: "Nemèsies: el  càstig just i el problema del mal."



Setmana del 22 al 28 de Juny de 2014
Un reinici continu            Editorial la Bona Llavor

El Senyor...

 
és pacient amb vosaltres, perquè no

 
vol que ningú es perdi, sinó que

 tothom arribi a la conversió.

(2 Pedro 3:9)

“La historia és un reinici continu”. Això significa que les situacions passades tendeixen a repetir-se. En general, a una època de crisi li segueix  una altra de prosperitat, la qual al seu temps és seguida per una època de decadència. Les mateixes causes produeixen els mateixos efectes

La Bíblia subratlla aquesta repetició: “Què és allò que fou? El mateix que serà. Què és allò que ha estat fet? El mateix que es farà; i res hi ha de nou sota del sol”   (Eclesiastès 1:9)

Però Déu, jutge de tots, aprecia de forma sobirana tot el que es fa. El “portarà tota obra a judici, juntament amb tota cosa encoberta, sigui bona o sigui dolenta”   (Eclesiastès 12:14)

A Gènesis llegim que la maldat dels homes havia ocasionat un diluvi, el qual els destruí. Igualment, la perversitat dels habitants de Sodoma, portà com a conseqüència la destrucció de aquella ciutat culpable. La Bíblia no diu que aquestes etapes es reproduiran indefinidament. Al contrari, un dia Déu posarà fi a la historia de l’home a aquesta Terra. Fins ara ha suportat tota la maldat que la seva creatura ha acumulat sota el sol, però la seva paciència arribarà a la seva fi.

La Paraula de Déu anuncia el judici que caurà sobre els que viuen sense Déu en el món.
Però així com succeí amb Noé qui es refugià en l’Arca, o amb Lot, qui fou tret de Sodoma abans que la ciutat fos destruïda, la Paraula també mostra a cadascú com pot fugir d’aquest judici: creient en Jesucrist, qui morí pels homes a la creu, i ressuscità.

Vagi avui a Jesús, parli amb Ell i confessi-li els seus pecats!
Jesús el rep i el salva de la condemnació eterna.

 © Editorial La Buena Semilla



Setmana del 15 al 21 de Juny de 2014
Continuar vivint seria un fàstic             José de Segovia Barrón


George Sanders

El testimoni és aquest: Déu ens ha donat la vida eterna, i aquesta vida està en el seu Fill.  

Qui té el Fill posseeix la vida, però qui no té el Fill no la posseeix.

 
(1ª Joan 5:11-12)

Prenent café, al peu de l’Hotel Rei Don Jaume de Castelldefels, recordo que aquí morí
George Sanders a 1972. L’actor de “Eva despullada”, “Rebeca”, “T’estimaré sempre”,
“El retrat de Dorian Gray”, “El fantasma i la Senyora Muir” i tantes meravelloses pel·lícules del Hollywood clàssic, decidí treure’s aquí la vida amb una sobredosi de barbitúrics en una de les habitacions…

Deixà dues notes sobre la tauleta, junt a una ampolla de whisky quasi buida, al costat del seu cos nu sobre l’estora. Una deia en anglès. “Estimat món, per si a algú l’interessa saber-ho:  ja he viscut prou. Continuar vivint seria un fàstic. Et deixo amb els teus conflictes, la teva brossa i les teves clavegueres sense fi. Amb els millors desitjos, sincerament teu, George Sanders

Un altre paper deia en castellà: “Aviseu la meva germana. Hi ha prou diners per a pagar tot això. L’actor havia viscut l’últim temps a Mallorca. Perdé la casa, la seva quarta esposa i els estalvis de tota la vida, per un escàndol financer, però tenia una salut de ferro.  Afegeix una nota a la seva germana, dient-la “no t’entristeixis. Només he avançat allò que és inevitable, per uns pocs anys

No és difícil a vegades, sentir-se cansat d’aquesta vida. Com la passarel·la  que puja a aquesta torrassa, per sobra de la piscina, la nostra vida és un pont cap a l’eternitat.

El nostre destí etern està en lloc.

 "El  Qui té el Fill posseeix la vida, però qui no té el Fill no la posseeix

 (1 Joan 5:12)


. Ni ara, ni mai...    quina terrible! Veritat?


Editat
:  José De Segovia Barrón



Setmana del 8 al 14 de Juny de 2014
Cuida't        Tant sols per la fe             Martin Luter

Germans, si descobriu que algú ha comès una 

falta, vosaltres, els qui heu rebut l'Esperit, 

ajudeu-lo a refer-se, amb esperit de dolcesa, i 

penseu en vosaltres mateixos, que també 

podríeu caure en temptació  

(Gàlates 6:1)

Aquest passatge ens dona una advertència molt seriosa. La seva intenció és restringir la severitat de quins no ajuden o consolen als que ha caigut en pecat.

Agustí diu: “No existeix un pecat que hagi comés una persona i que una altra no pugui cometre”.

Sempre caminem per una sendera relliscosa. És molt fàcil caure’ns si ens tornem orgullosos o ens excedim. “Llavors, si penses que estàs ferm, ves en compte de no caure” (1ª Corintis 10:12)

David fou un home sant, ple de fe i del Esperit de Déu. Rebé glorioses promeses de Déu i va fer grans coses per a Déu. Però caigué d’una manera vergonyosa. Després d’haver suportat victoriós moltes proves que Déu va fer servir per a provar-lo, i malgrat de la seva edat avançada, es deixà portar per la passió de la jovenesa. Si això li pogué ocórrer a un home així, com David, cóm podem donar per fet la nostra habilitat de romandre ferms?

Per mitjà d’aquest exemple, Déu ens mostra les nostre pròpies febleses perquè no ens exaltem a nosaltres mateixos sinó que ens mantinguem ferms en temor. Déu també ens vol mostrar el Seu judici. No hi ha res més intolerable per a Déu que l’orgull, sigui envers Ell o envers un germà o germana

Llavors en Pau no diu inútilment: “Que cadascú vagi en compte, perquè també pot ésser temptat”. Quins han afrontat les temptacions saben què important que és això. Alguns no, llavors no entenen el que en Pau està dient i els manca compassió per els que han caigut.

Martín Lutero,  

Setmana del 1 al 7 de Juny de 2014
La gran paradoxa mundial           Salvador Gómez Dickson


"... Ni la confusió ha estat tan gran"

En el seu llibre Déu en el remolí 

(God in the Whirlwind, p.22), 


David F. Wells 

parla de la gran paradoxa mundial.



“L’abundor no necessariament és

una benedicció sense tatxa i absoluta”

 “Quina és aquesta paradoxa? És el fet que mai havíem tingut tant, i tanmateix, mai havíem tingut tant poc. Mai havíem tingut tantes opcions, tanta educació fàcilment a l’abast; tanta llibertat, tanta afluència, tants electrodomèstics sofisticats, millors automòbils, millors cases; tanta comoditat o millor atenció per a la nostra salut.
Aquest és un costat de la paradoxa.”


“Per altre costat, no obstant això, la depressió mai ha tingut tanta incidència, l’ansietat mai has estat tant alta, ni la confusió ha estat tan gran. No estem fent un bon paper tractant de mantenir units els nostres matrimonis; els nostres fills mai han estat tant desmoralitzats; els nostres jovenets estan cometent suïcidi, com mai s’havia fet abans: estan  essent empresonats més i més persones, i la cohabitació mai s’ha estès tant.” 

“De fet, al 2012 en els Estats Units, el 53 per cent dels nens nasqueren fora del matrimoni. Aquesta nova norma és una predicció segura de la pobresa que esdevindrà  per a molts d’aquests nens”

Després, Wells afegeix:

 “L’abundor no necessariament és una benedicció sense tatxa i absoluta”

Publicat per:  Salvador Gómez Dickson




Setmana del 25 al 31 de Maig de 2014
La Bíblia és la meva amiga i la meva guia    -       Editorial la Bona llavor

Tenen molta pau els qui estimen la Llei; res no els farà ensopegar.

                                                      

(Salmo 119: 165)

 

 

Els teus decrets són la meva delícia,

no oblidaré mai el que has promès

 

(Salm 119:16)

 

Puc viure sense telèfon, sense televisió i quasi sense cap aparell de la tecnologia moderna. En canvi, estar privat de bons llibres, és molt dur per a mi. Però de tots els llibres que m’agraden, el més preciós, és amplament la Bíblia. És l’obra més sagrada, per la senzilla raó que Déu és l’autor, i no l’home.

La Bíblia és l’únic llibre que tinc al meu escriptori. Fou el regal de comiat que em va donar la meva mare quan jo tenia 18 anys i vaig deixar la llar paterna per anar a estudiar a un lloc llunyà.

La meva mare pregava perquè aquesta Paraula Divina fos la meva guía i el fonament de la meva fe en mig d’un món caòtic. Les seves oracions van ésser sentides!

La Bíblia és el llibre que millor conec de tots els que existeixen, doncs és la meva amiga. Fa alguns anys, la nostra casa estigué amenaçada per un incendi. Uns amics em preguntaren què era allò que més desitjava salvar de les flames, i jo els respongué, sens dubte: La meva Bíblia!

En el transcurs dels últims anys, la decadència moral ha consumit la nostra civilització. Homes i dones, basant-se a la seva pròpia saviesa, han rebutjat la Paraula de Déu. Desprès de haver-la desterrat i ridiculitzat, aquestes persones, ara es pregunten: Per què ens enfonsem en la violència, la corrupció i el caos?

© Editorial La Buena Semilla.




Setmana del 18 al 24 de Maig de 2014
Canvi d'església (2) Com tancar bé la teva etapa anterior?

Quina alegria quan em van dir:

«Anem a la casa del Senyor!»

 

Per amor dels meus germans i els meus

amics, deixeu-me dir: «Que hi hagi pau

dintre teu!»

 
Per la casa del Senyor, el nostre Déu,

et desitjo el benestar.

 

Salm 122:1,8,9

4. NO RECLUTIS A GENT PER A LA TEVA NOVA CAUSA
 És possible que l’església de la que surts ja no és la comunitat adient per a tu, però probablement si sigui la comunitat convenient per a molta d’altra gent. Quan comencem a reclutar  gent per a l’església que hi ha a l’altra costat de la ciutat, estem deixant de mostrar respecte per l’església de la que sortim. I en general, pel cos de Crist. L’Església està formada per congregacions locals distribuïdes per tot el Planeta. Reclutar d’una a una altra església és competitivitat, i mostra una manca de perspectiva en quant a la realitat ample del Regne de Déu.

5. PREN-TE EL TEU TEMPS
La temptació en una transició com aquesta, és llaçar-te de cap a la propera etapa. 

Dóna’t un espai per a pregar, escoltar i assistir a cultes a la teva àrea, sense arribar a la conclusió de saber perfectament què és el següent.

Quan creguis que has trobat un lloc, pren-te un temps per a conèixer a les persones. En lloc de presentar-te el primer dia amb una llista de suggeriments i deu formes en les que pots ajudar, simplement, presenta’t. Intenta comprendre la seva “cultura” abans d’oferir-te com a membre de l’equip de lloança, o demanar predicar a la propera conferencia. Pren-te temps per a conèixer la comunitat i deixa que ells et coneguin a tu.

6. NO CONVERTEIXIS EL CANVI D’ESGLÉSIA EN UN HÀBIT 
És raonable pensar que en algun punt de la nostra vida adulta ens plantegem la possibilitat de canviar a una nova comunitat cristiana. Però és poc probable que Déu ens estigui “cridant” a una nova comunitat cada dos anys. Cada església està plena de persones trencades i mai serà perfecta, i tots contribuïm a aquestes imperfeccions.

Considera en oració on vas a quedar-te, i a partir d’aquí, planta arrels profundes que puguin cobrar més força en etapes difícils i que resisteixin a decepcions o al conflicte. Saltar d’església en església cada pocs anys diu més de nosaltres que de les esglésies de les que hem sortit.

PAU I L’ESGLÉSIA DE CORINTI
La carta d’en Pau als Corintis és coneguda per cóm descriure el significat d’estimar-nos els uns als altres. És interessant que en Pau tingué una relació dificultosa amb l’església a Corinti, fins al punt de mantenir-se a certa distància en alguna ocasió amb la fi de no crear més frustració.

Sabent això i reflexionant sobre el capítol 13 de Corintis, guanyem una perspectiva fresca sobre cóm estimar  les comunitats cristianes de les que hem sortit. Estimem-les d’una manera pacient, amable i que no miri pel nostre propi interès. Estimem-les d’una manera que no sigui orgullosa o irrespectuosa.

Estimem-les sense mantenir el compte dels errors que hagin pogut cometre. Estimem-les d’una manera que les protegeixi, tinguem esperança en el seu futur i demanem Déu que les protegeixi de conflictes. Déu faci que aquesta sigui la manera en la que estimem la nostra església, fins i tot desprès d’haver dit adéu-siau.

Cara Joyner




Setmana del 11 al 17 de Maig de 2014
Canvi d'església (1) Com tancar bé la teva etapa anterior?

Quina alegria quan em van dir:

«Anem a la casa del Senyor!»

 

Per amor dels meus germans i els meus

amics, deixeu-me dir: «Que hi hagi pau

dintre teu!»

 
Per la casa del Senyor, el nostre Déu,

et desitjo el benestar.

 

Salm 122:1,8,9

Reflexions per el procés de transició a una altra església

Honorar la comunitat de la que se surt, prendre’s un temps, no reclutar per a noves causes…

Sortir de la comunitat cristiana de la que un ha format part per anys no sempre és una decisió egoista. Ni té que veure necessariament amb un conflicte o desacord important. Així que, cóm tancar l’etapa a la teva església quan Déu et crida a un altre lloc? Cóm acomiadar-se amb amor i reconeixent el bé que una comunitat cristiana ha fet a la teva vida.

 “No sabia que seria tan dur. No m’imaginava realment cóm seria separar-nos de la comunitat que ens ha vist créixer. L’edifici i la gent que eren sinònim de llar. I després de 22 anys en aquell lloc, anar-nos ens semblà com anar-nos de casa”, explica Cara Joyner. Encara que “Sentint de part de Déu que era la decisió correcte”, la seva experiència el mostrà alguns aspectes que deuen cuidar-se en el procés.

1. MARXA AMB GENTILESA 
Les emocions són importants, però poden ésser enganyoses. Poden afectar al nostre judici i temptar-nos a dir paraules que no són ni beneficioses ni sabies al moment de marxar. Asseure el teu Pastor per a treure totes les teves ferides per a sortir després per la porta o anant per la comunitat creant petits incendis just abans de deixar l’església definitivament, és insensat i egoista. No volem ponts al moment de marxar. Aprofita aquest temps d’acomiadament per a dir  “gràcies”

2.  HONORAR LES PERSONES QUE ET GUIAREN FINS AQUÍ
És fàcil sortir de la casa en la que has estat vivint i fondre-la amb crítiques subtils (o molt directes). És fàcil parlar dels problemes quan ja no els crides a la teva llar.
Quan parlis de la teva anterior església escollis les teves paraules sàviament, recordant que són l’esposa” de Crist de la mateixa manera que  n’és la teva nova congregació.

3. NO PENSIS QUE SAPS MÉS QUE ELS QUE ES QUEDAREN
Quan percebem que Déu ens crida en una nova direcció, és fàcil que mirem per sobra de l’espatlla i pensem que hem “superat el passat”. I d’ací el tros és curt fins a la sensació d’haver descobert quelcom increïble que d’altres no són capaços de veure.

Recorda que, sigui el que sigui el que t’ha portat a prendre la decisió, té a veure amb tu d’una forma personal. Al acomiadar-te, manté els teus motius amb tu mateix i en els llocs als que Déu t’està cridant. No Judiquis les persones a les que Déu crida a mantenir-se al lloc que hi són.

Setmana del 4 al 10 de Maig de 2014
La vida, una navegació amb riscos.  Editorial la Bona Llavor

El savi que els escolti augmentarà el saber,

l'home instruït hi trobarà el camí.

Volen fer comprendre proverbis i dites penetrants,

sentències dels mestres i enigmes.

Venerar el Senyor és primícia de

coneixement,

només els insensats rebutgen saviesa i  formació. Alerta contra les insídies dels malvats. Fill meu fes cas del mestratge del pare, no rebutgis la instrucció de la mare: com una diadema t'adornaran el front; t'engalanaran com els collarets.

Com que menyspreaven el coneixement quan refusaven de venerar el Senyor, com que tant se'ls en donava dels meus consells i feien el sord a les meves exhortacions, menjaran el fruit amarg del seu obrar, s'afartaran dels propis consells. L'obstinació acaba matant els inexperts, la indolència destrueix els estúpids.
(Proverbis 1:5-9; 29-32).

La navegació era molt perillosa abans que els grans navegants del segle XVI creessin els primers mapes marítims. Considerablement perfeccionats des de llavors, gràcies els quals els vaixells, fins a fa poc, es dirigien per l’oceà sense  cap altres punts de referència. A més, els fars, les boies i les balises serveixen de panels de senyalització. Respectar-los confereix al navegant molta seguretat.

A vegades comparem la vida a un viatge pels mars. Viatjar per l’oceà de la vida és una operació amb risc. Quins són els punts de referència per a tenir èxit a la vida, en mig de tants perills? Un cristià escriví: “La Bíblia és un mapa de navegació, creat per Déu mateix. De principi a fi, ella recull indicis que mostren els esculls, els trencacolls i els sorramolls, sobre els quals milers d’homes naufragaren a la seva travessia per l’oceà de la vida”

El llibre de proverbis, especialment, conté advertències i consells per a dirigir bé la nostra vida. Mitjançant sentències curtes, sovint en forma d’imatge, oposa la saviesa a la insensatesa, la felicitat a la tristor, la vida a la mort… Aborda nombrosos temes, com la feina, la peresa, els diners, la sexualitat, el pas del temps, l’assoliment de riqueses, la relació amb el proïsme, la manera de parlar, etc.
A la Bíblia s’expliquen moltes històries d’homes i dones, sense amagar els seus errors, ni el seus pecats; i això amb un objectiu clar: Que d’elles traiem lliçons que ens ajudin a dirigir la nostra pròpia vida. El llibre de proverbis, especialment.

© Editorial La Buena Semilla.



Setmana del 27 d'Abril al 3 de Maig de 2014
La setmana de la passió. La purificació del temple.  Sugel Michelen

És per la gràcia que heu estat salvats per mitjà

de la fe! I això no ve de vosaltres: és un do de

Déu.  No és fruit de les obres, perquè ningú

no pugui gloriar-se'n.  

(Efesis 2:8-9)

Moltes persones trien el camí de la religiositat en lloc d’escollir a Crist perquè la religiositat els dona una plataforma per exhibir els seus propis mèrits i assoliments personals, mentre que seguir a Crist comença amb el reconeixement de que no tenim absolutament res bo en nosaltres mateixos que puguin recomanar-nos en la presència de Déu. La religiositat li dona la glòria a l’home, el cristianisme li dona tota la glòria a Déu en la persona del Seu Fill, el nostre Senyor Jesucrist. 

… sense adonar-se’n, aquests líders religiosos contribuïren a l’acompliment del pla redemptor de Déu per mitjà de la mort de nostre Senyor Jesucrist, simbolitzada en tots aquests sacrificis que el poble d’Israel havia portat a terme durant segles a l’altar del temple.

El sacrifici de Crist a la creu li va posar punt i final a tot el sistema sacrificial del AT, perquè amb una sola ofrena Ell va fer perfectes per a sempre als santificats, diu a Hebreus 10:14.

La Figuera que Crist maleí se secà des de els arrels, diu el verset 20 de Marc 11, i el mateix ocorregué amb aquest sistema religiós que aquesta Figuera simbolitzava. Unes dècades més tard, a l’any 70 de la nostra era, el temple de Jerusalem fou completament destruït per a no tornar a ésser reedificat mai més, tal com fou profetitzat per Jesús a Mateu 24:2.

No són rituals en un temple allò que necessitem per a ser salvats, ni professar que són evangèlics, sinó confiar únicament al sacrifici perfecte que el nostre Senyor Jesucrist portà a terme a la creu del calvari, morint en el lloc de pecadors “perquè tot aquell que creu en Ell no es perdi, sinó que tingui vida eterna” com diu el conegut text de Joan 3:16

Sobre què descansa la teva esperança quan et toqui haver de partir d’aquest món?
A la teva decència i religiositat, o en la persona i l’obra de Crist a la creu del calvari?
Perquè la Bíblia diu:

La salvació no es troba en ningú més, fora de Jesús, perquè, sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos.  
(Els fets 4:12)


Setmana del 20 al 26 d'Abril de 2014

Crist ha ressuscitat!           De la 1ª Carta als Corintis, Cap. 15

Si prediquem que Crist ha ressuscitat d'entre els morts, com és que alguns de vosaltres neguen la resurrecció dels morts?  
Si no hi ha resurrecció dels morts, tampoc Crist no ha ressuscitat si és cert que els morts no ressusciten, Déu no l'ha pogut pas ressuscitar.

Perquè si els morts no ressusciten, tampoc Crist no ha ressuscitat.  I si Crist no ha ressuscitat, la vostra fe és il·lusòria, encara viviu en els vostres pecats.  En conseqüència, els qui han mort en Crist, també estarien perduts sense remei.  Si l'esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d'aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes.

...Més ara

Crist ha ressuscitat dels morts;

... Oh mort, on és la teva victòria? On és ara, oh mort, el teu fibló?  El fibló de la mort és el pecat, i la força del pecat ve de la Llei.  Però donem gràcies a Déu, que ens concedeix la victòria per mitjà de Jesucrist, Senyor nostre.

Per tant, germans meus estimats, manteniu-vos ferms i incommovibles; doneu-vos de ple a l'obra del Senyor, sabent que, gràcies a ell, el vostre treball no serà inútil.

1ª Carta de l’apòstol Pau als Corintis capítol 15



Setmana del 13 al 19 d'Abril de 2014
Esperança d’una vida millor.     Extracte:  Vertigen...   José de Segovia

Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor
Jesucrist, que pel seu gran amor ens ha engendrat
de nou gràcies a la resurrecció de Jesucrist d'entre
els morts. 

Ell ha volgut que tinguéssiu una esperança viva i que posseíssiu una heretat incorruptible, indestructible, immarcescible,
reservada dalt al cel per a vosaltres.  (1ª Pere 1:3-4)

Alguns porten cicatrius d’un dolor que no poden oblidar. Uns altres se senten culpables per un dany que no poden reparar. La vida fa que ens veiem empresonats en un cos cada vegada més malalt i desgastat. Ens sembla que vivim en una llar sense amor. Sentim que la rutina consumeix la nostra ànima. Ens tornem ressentits i amargats.

Es diu que mentre hi ha vida, hi ha esperança; però, la veritat és que tant sols mentre hi ha esperança hi ha vida. Si no, aquesta es redueix a una mera existència, opaca i dessolada, que no suposa més que un dolor i una càrrega. Preferiríem ésser morts,  com en Job. Mentre que l’esperança genera energia, entusiasme i emoció. És la seva mancança la que produeix apatia i inèrcia. Ens fa sentir sols, temorosos i paralitzats.

Que perdem la fe en “el Déu d’esperança” (Romans 15:13), la nostra vida no té valor. Dubtem i desconfiem fins a de nosaltres mateixos. Què podem esperar? L’optimisme no són més que bons desitjos. L’esperança és una certesa garantida per Déu mateix. És Ell qui promet acomplir les seves promeses. La Seva Paraula mereix confiança. Ens anuncia que allò de millor està per venir.

José de Segovia Barrón. Extracte de l'artícle: Vertígen: D'entre els morts.

 

Setmana del 6 al 12 d'Abril de 2014
El calvinista, persona que ha vist veritablement Déu   B.B.Warfield


Benjamin B. Warfield
-Teòleg-

Isaïes 6:1-5
L'any de la mort del rei Ozies, vaig veure el Senyor assegut en un tron molt elevat. Els plecs del seu mantell omplien el santuari.
Uns serafins l'assistien. Cada un tenia sis ales: dues per a cobrir-se la cara, dues per a cobrir-se els peus i dues per a volar.  
Cridaven l'un a l'altre:

--Sant, sant, sant és el Senyor de l'univers, tota la terra és plena de la seva glòria.

El ressò d'aquell crit feia tremolar els brancals de les portes, i el santuari s'omplia de fum.
Jo vaig dir: --Ai de mi! Estic perdut! Jo, que sóc un home de llavis impurs i visc enmig d'un poble de llavis impurs, he vist amb els meus ulls el Rei, el Senyor de l'univers!

Deixi’m repetir-lo: el Calvinista és la persona que ha vist veritablement Déu i que té una profunda temença davant la Majestat divina, i una intensa comprensió (que acompanya inevitablement aquesta temença) la qual prové de la relació sostinguda amb Déu per la creatura com a tal, i particularment per la creatura com a pecadora.

El calvinista és una persona que ha vist Déu i que, havent vist la glòria de Déu, està, d’una banda, ple de la seva pròpia indignitat davant la presencia de Déu com a creatura i molt més com a pecador; i per l’altra banda, ple d’una sorpresa admirable que aquest Déu rebi els pecadors.

Qui creu a Déu sense reserva i determina que Déu serà Déu en tot el seu pensament, emocions i voluntat (en la total extensió de les seves activitats diàries: intel·lectual, moral i espiritual) a traves de tota la seva relació individual, social i religiosa és (per la força de la més estricta lògica que dirigeix el millor dels principis a la vida i al pensament per la mateixa necessitat del cas) un Calvinista”

B.B.Warfield

Benjamin Breckinridge Warfield
(5 novembre 1851-16 febrer 1921) fou professor de teologia al Seminari de Princenton des del 1887 fins al 1921. Alguns presbiterians conservadors el consideren l’últim dels grans teòlegs de Princenton abans de la divisió al 1929, el qual formà el Westminster Theological Seminary i l’Església PresbiterianOrtodoxa.



Setmana del 30 de Març al 5 d'Abril de 2014
Una veu vinguda del Cel                       Editorial la Bona Llavor

(Isaïes 28:23)  
Estigueu atents, escolteu-me!
Escolteu bé això que us diré!

 Hebreus 4:12
La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l'ànima i l'esperit, les articulacions i el moll dels ossos; discerneix les intencions i els pensaments del cor.

(Romans 10:17)
La fe ve, doncs, de sentir la predicació, i la predicació és l'anunci de la paraula de Crist.   


(1ª Timoteu 1:15)
“Això que ara et diré és digne de crèdit i de tota confiança: Jesucrist va venir al món a salvar els pecadors,...”

Al segle XIXè, l’evangelista Spurgeon fou convidat a predicar l’Evangeli al “Palau de Cristall” de Londres. Com ell volia estar segur que la seva veu fos sentida en aqueixa immensa sala, que llavors no hi era sonoritzada, la vigília de la trobada visità el lloc amb un amic, per a fer una prova. Des de l’estrada, Spurgeon, recità a gran veu un verset de la Bíblia: “Això que ara et diré és digne de crèdit i de tota confiança: Jesucrist va venir al món a salvar els pecadors,...”  (1ª Timoteu 1:15)

Desprès repetí el mateix verset en un to de veu normal. El seu amic li indicà que l’acústica era bona, i Spurgeon va marxar tranquil a casa seva.

Vint-i-cinc anys més tard aquest mateix evangelista fou cridat a veure un malalt que estava en els seus últims moments.  “Està preparat per a trobar a Déu?, li preguntà. Sí, respongué el malalt. No tinc por, perquè Jesús és el meu salvador”.
Desprès explicà a Spurgeon on i com havia rebut la salvació de la seva ànima.
“Jo era un obrer i estava efectuant una reparació a la cúpula del “Palau de Cristall”. En aquella època vivia sense Déu. De sobte, vaig sentir dues veus. Una veu que semblava venir del Cel. “Paraula digna de tot crèdit… que Crist Jesús va venir al món per a salvar els pecadors” Aquestes paraules assoliren la meva consciència i el meu cor amb tant de força que el mateix dia em vaig entregar al Senyor Jesucrist”

Aquest missatge adreçat a tots els que es reconeixen pecadors i estan necessitats de seguretat, segueix ressonant encara, avui.

© Editorial La Buena Semilla, 1166 PERROY (Suiza)
http://labuenasemilla.net    calendarios@labuenasemilla.net   http://ediciones-biblicas.ch



Setmana del 23 al 29 de Març de 2014
Un engranatge ben pensastnes                        Editorial la Bona Llavor

Descansa en la Sobirania de Déu

Hebreus 13:5-6
Que l'amor al diner no inspiri la vostra conducta; acontenteu-vos amb el que teniu, ja que Déu mateix ha dit: No et deixaré, no t'abandonaré. Per això podem dir amb tota confiança: El Senyor m'ajuda, res no em fa por; els homes, què em poden fer?

Joan 13:7                                                             
Jesús li respon: --Ara no entens això que faig; ho entendràs després.


1ª Corintis 12:18
 
Però Déu ha distribuït en el cos cada un dels membres de la manera que li ha semblat.

Moltes persones es turmenten amb una multitud de preguntes sense resposta: Per què he nascut? Perquè existeixen les diferències socials? Per què tinc problemes de diners mentre que al meu veí no li manca res?

Segurament vostè s’ha fixat en una màquina o ha observat d’a prop els engranatges d’un rellotge. Cada detall acompleix  una funció específica i irreemplaçable. Tant el cargol més petit com la roda motriu han d’ésser exactament al seu lloc, al contrari tot el mecanisme falla. Qui domina aquest mecanisme? El rellotger, qui coneix el “perquè” dels detalls mes ínfims.

Nosaltres, creients, enlairem la mirada cap el nostre Pare celestial. Ell coneix cada detall de la nostra vida, sap exactament el que ens està succeint, per què estem patint i quin paper  executem en la família de Déu i en la societat.

La diferència entre nosaltres i la mecánica és que nosaltres som membres vius, fills de Déu, i no un engranatge inanimat. I Déu no és un tècnic insensible, ni un señor dur, sinó un Pare bon i tendre. Confii en Ell; deixi’s conduir per Ell. Respecti la posición que li asignà i així rebrà la pau interior i la serenitat que haurien de caracteritzar a tot fill de Déu.

”... acontenteu-vos amb el que teniu, ja que Déu mateix ha dit: No et deixaré, no t'abandonaré. Per això podem dir amb tota confiança: El Senyor m'ajuda, res no em fa por; els homes, què em poden fer?”  (Hebreus 13:5-6). 

© Editorial La Buena Semilla, 1166 PERROY (Suiza)

http://labuenasemilla.net    calendarios@labuenasemilla.net    http://ediciones-biblicas.ch



Setmana del 16 al 22 de Març de 2014
Unes reflexions            Editorial la Bona Llavor

Job 34:21

 “Déu escruta el camí de l'home,

observa tots els seus passos.”

 

Proverbis 16:32

 “Val més ser pacient que valent,

dominar-se, més que conquerir ciutats.

No digui que vostè és massa dolent. Crist vingué perquè vostè és dolent; no digui que és massa dissortat, Crist vingué perquè és infeliç; no digui que el mal és massa gran, res es massa gran per a Déu.

***

Moltes persones accepten sentir parlar de Déu sinó s’insisteix massa al voltant de la seva justícia i santedat, però no volen sentir parlar de la seva gràcia, perquè la gràcia humilia l’home i sobreentén la seva culpabilitat.

***

La fe no és un salt cap al desconegut, sinó cap allò que és invisible, però cap a una persona coneguda.

***

De vegades suportem les grans proves amb més paciència que les petites dificultats diàries.
A les grans proves ens sentim obligats a portar la nostra càrrega a Déu, mentre que massa sovint tractem de resoldre els petits problemes quotidians per nosaltres mateixos.

***

Al tornar del front de batalla, un soldat creient explicava a la seva dona que mai havia deixat d’agenollar-se i fer una ràpida oració al matí. Ella objectà: -Hi havia dies que estàveu apressats per l’anunci d’un atac enemic! Ell contestà: Bah! Sempre es troba el temps per a posar-se les botes!

 © Editorial La Buena Semilla, 1166 PERROY (Suiza)

http://labuenasemilla.net    calendarios@labuenasemilla.net 
http://ediciones-biblicas.ch



Setmana del 9 al 15 de Març de 2014
Ell beneirà la morada dels justos      C.H. Spurgeon munió

Proverbis 3:33

El Senyor   

maleeix la casa

del malvat

i beneeix la llar

del just.

El just tem  el Senyor, i, per tant, hi és sota la protecció divina que s’estén fins a la sostrada que cobreix la seva família.

La seva casa es morada d’amor, escola de sana educació, i llar de llum divina. És com un altar on se li rendeix culte diari al nom del Senyor. Per aquesta raó Déu beneeix la seva morada. Potser aquesta sigui una humil barraca o una casa senyorial; però la benedicció del Senyor descendeix sobre ella, no a causa de la seva grandesa sinó pel caràcter dels seus habitants.

Aquesta casa és beneïda quan els esposos són temorosos de Déu; també el fill o la filla, i fins i tot un servent cristià, pot atraure les benediccions sobre tota la casa. Molt sovint, el Senyor guarda, prospera i beneeix una família perquè en ella hi ha una o dues persones que són “justes” per la gràcia de Déu.

Estimats, tinguem Jesús com a hostatge constant a la nostra casa, com el tingueren les germanes de Betània, i llavors serem certament beneïts.

Procurem ésser justos a totes les coses: en els nostres negocis, en els nostre judici sobre els demés, en el nostre tracte amb el proïsme, en el nostre caràcter personal. Un Déu just mai podrà beneir transaccions injustes.

C.H. Spurgeon. Del llibre de Meditacions diàries. Xec del Banc de la Fe



Setmana del 2 al 8 de Març de 2014
Comunió diària amb Déu   (IV)        Andrew Murray

Romanos 8:29
Perquè ell, que els coneixia des de sempre, els ha destinat a ser imatge del seu Fill, que així ha estat el primer d'una multitud de germans.

2ª Corintios 3:18
I tots nosaltres, sense cap vel a la cara, reflectint com un mirall la glòria del Senyor, som transformats a la seva mateixa imatge, amb una glòria cada vegada més gran, per obra del Senyor, és a dir, de l'Esperit.                                     

Colosense 3:10
i us heu revestit de l'home nou, que es va renovant a imatge del seu cre

Amós 5:4    "Això diu el Senyor a Israel: «Consulteu-me a mi, si voleu viure,

No tenim tant sols la vida de Crist en nosaltres com un poder, i la Seva presència amb nosaltres com una Persona, sinó que tenim la Seva imatge per a ser formada en nosaltres.

Ell, Crist, deu ser format en nosaltres, perquè la Seva forma o figura, la Seva imatge, pugui ser vista pels demés en nosaltres

Inclina’t davant Déu fins a que tu obtinguis algun coneixement de la grandor i la benaurança de l’Obra que Déu continuarà fent en tu en aquest dia.

Digues a Déu: “Pare, aquí sóc per a Tu, per a donar-te de mi tant com de la imatge de Crist pugui rebre”. I espera per a sentir-lo dir: “Fill, et dono tant de Crist com el teu cor estigui obert per a rebre”

El Déu que manifestà Jesús en carn i el perfeccionà, el manifestarà en tu i et perfeccionarà a tu en Ell.

El Pare estima al Fill i es delecta en formar la Seva imatge i semblança en tu.

Tu pots confiar en que aquesta obra beneïda serà feta mentre tu esperes en Déu i mantens comunió amb Ell
 

Autor: Andrew Murray





Setmana del 23 de Febrer a l'1 de Març de 2014
Comunió diària amb Déu   (III)        Andrew Murray


Juan 13:1

“...Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l'extrem.”                      
Juan 15:9,12


Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor.

Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat.

Apocalipsi 3:20

Mira, sóc a la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell, i ell amb mi.


Amós 5:4
   "Això diu el Senyor a Israel: «Consulteu-me a mi, si voleu viure,

Crist és una persona viva. Ell t’estima amb un amor personal, i Ell espera, cada dia, una resposta personal al seu amor.

Contempla el seu rostre amb confiança, fins a que el Seu amor brilli realment al teu cor.

Alegra el Seu cor dient-li que tu també l’estimes.

Ell s’ofereix com un Salvador personal i com un Guardador del poder del pecat.

No preguntis: “Puc estar lliure de pecat si jo em mantinc a prop d’Ell?

Sinó pregunta: Puc estar lliure de pecat si Ell es manté sempre a prop de mi?

I veuràs immediatament quan segur és confiar en Ell.


Autor:  Andrew Murray




Setmana del  16 al 22 de Febrer de 2014
 Comunió diària amb Déu   (II)        Andrew Murray

Isaías 57:15
Això us fa saber el qui és alt i excels, que resideix en un palau etern i té un nom sant:

«Jo visc a les altures, en un lloc sant, però estic amb els qui se senten desfets i enfonsats: reanimaré els qui estan enfonsats, faré reviure els qui se senten desfets.


Lucas 14:11
Tothom qui s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit.

Juan 3:30     Ell ha de créixer, i jo he de minvar.  

Amós 5:4    "Això diu el Senyor a Israel: «Consulteu-me a mi, si voleu viure,

Quan hi hagis donat Déu el lloc d’honor, de glòria, i de poder, prenc el teu lloc amb la modèstia més profunda i procura estar ple de l’esperit d’humilitat.

Com a creatura, la teva benaurança és ésser res, perquè Déu sigui tot en tu.
Com a pecador, tu no ets digne de mirar Déu, sinó tant sols d’inclinar-te en humiliació.

Com a sant, deixa que l’amor de Déu t’anorreï, i inclina’t més baix encara. Descendeix davant Ell en humilitat, mansuetud, paciència i rendició a la Seva bondat i misericòrdia.

Ell t’enlairarà.  Ah!  Pren-te el teu temps fins aconseguir estar molt humil davant Déu.

Autor: Andrew Murray

 

Setmana del 9 al 15 de Febrer de 2014
Comunió diària amb Déu           Andrew Murray

1Cròniques 16:11
11 Cerqueu el Senyor, penseu en el seu poder, busqueu sempre la seva presència

Salm 69:32
 
"...Cerqueu a Déu i el vostre cor viurà”

Salm 105:4
 
Cerqueu el Senyor, penseu en el seu poder, busqueu sempre la seva presència.

Mateu 6:33
"Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més.

Amós 5:4   “Això diu el Senyor a Israel: «Consulteu-me a mi, si voleu viure,


La primera i principal necessitat de la nostra vida cristiana és la comunió amb Déu.

La vida cristiana dintre de nosaltres ve de Déu, i és completament depenent d’Ell.

Tal com necessito a cada moment respirar l’aire de nou, tal com el sol a cada moment envia cap avall la seva llum, només així, en la comunicació de vida directa amb Déu, el meu esperit pot ser fort.

El manà d’un dia es corrompia a l’endemà.

Cada dia haig de tenir la gràcia fresca del  Cel i l’aconsegueixo tant sols en l’espera directa de Déu mateix

Comença cada dia esperant davant de Déu, i deixant que Ell et toqui.

Pren algun temps per a trobar-te amb Déu.

Autor: Andrew Murray

 

Setmana del 2 al 8 de Febrer de 2014
Quant ens costa una renúncia?                 Yolanda Tamayo

LA RENÚNCIA

Que no miri cadascú per ell, sinó que procuri sobretot pels altres. Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist:

Ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició d'esclau i es féu semblant als homes.

Tingut per un home qualsevol, s'abaixà i es féu obedient fins a la mort, i una mort de creu.  (Filipencs 2:4-8)

Per assolir algunes coses, hem de renunciar a unes altres


Abandonar quelcom que és meu i al que tinc dret, però que no puc  continuar posseint.

Abandonar una actitud còmode sabent que ella no n’és del grat de Déu.

Quan desitges avançar en el camí, no sempre la norma és escalar esglaons, prosperar, resoldre esculls i aconseguir arribar una mica més enllà. En ocasions, hi ha que aturar-se, desprendre’s de coses, donar una passa petita cap a enrere i comprovar, des de una altra perspectiva, les vicissituds del recorregut.

Renunciar no és sinònim de pèrdua, la renuncia pot portar-nos llibertat, despullar-nos de pensaments i idees que ens estanquen, per així enlairar-nos a un nivell superior on tenen cabuda moltes més eleccions.

Deixant enrere el passat i estenent-nos al que està endavant.

Em visita la imatge d’aquell jove que renunciant als seus peixos i al seus pans, propicià un gran miracle, i penso, que quan em disposo a renunciar a actituds còmodes que em beneficien tant sols a mi, propicio la gràcia de Déu cap els qui m’entornen. La meva renuncia posseeix força per a encoratjar un altres, el meu deslligament de la comoditat fa que la vida de alguna altra persona, es pugui  afavorir del meu despreniment.

No puc ni vull continuar guardant el meu talent a esperes de que vinguí l’amo i pugui tornar-li intacte allò que m’atorgà. Vull utilitzar el que ell ha legat en mi i fer que això produeixi el fruit adient.

Quan sóc incapaç de renunciar a la meva conveniència, al meu benestar, a la meva persona, li dic subtilment a qui em necessita que no estic disposat a fer res per ell, que segueixo pensant en la meva necessitat i no en la de uns altres.

L’amor de Déu es mostra a través de la nostra renuncia. Assolim graus més sublims quan aprenem a restar per a deixar que sigui la voluntat del Pare la que sumi.

Renunciant al meu egocentrisme faig que Ell ocupi el lloc que li correspon, un escalafó des de el qual governi la meva vida.

Perdre per a guanyar. Soltar amarres i deixar que Ell guiï l’embarcació. Desistir davant l’idea de voler controlar la nostra vida i permetre que sigui Ell qui la dirigeixi.

Quan anteposo la seva voluntat i em sotmeto a ella, estic propiciant el miracle del canvi. Quan enarboro el cor cenyida a la seva santa voluntat, comprovo com la seva destra segueix sostenint-me

Autores: Yolanda Tamayo.  ©Protestante Digital 2014


Setmana del 26 de Gener a l'1 de Febrer de 2014
Raons bíbliques per assistir a l'Església

“Quina alegria quan em van dir: «Anem a la casa del Senyor!»”
(Salm 122:1)

"Vetllem els uns pels altres per animar-nos a l'amor fratern i a les bones obres. No deixem d'assistir a les reunions comunitàries, com alguns han pres per costum; més aviat exhortem-nos els uns als altres. I més ara, que veieu que s'acosta el darrer dia.”   
(Hebreus 10:24,25)

Coneixes les excuses de la gent per a no anar a l’església?

 
Quan els Pastors parlen de la importància de congregar-nos, hi ha diferents reaccions en els membres de l’església. N’hi ha qui estan d’acord i assisteixen fidelment a l’església, i també n’hi ha qui no els sembla que sigui necessari i per tant, brillen per la seva absència. Aquests són els pensaments d’alguns que no estan d’acord:

1.- N’hi ha qui pensen que ells no necessiten anar a l’església per adorar Déu. I argumenten que Déu hi és a tot arreu i per tant ells poden llegir i pregar a casa seva.

2.- Uns altres pensen que anar a l’església amb regularitat és senyal de fanatisme, per tant no hi assisteixen.

3.- I encara uns altres pensen que com tot en excés és dolent, per tant, assistir molt a l’església també deu ser dolent. Lamentablement hi ha molts germans que tenen en poc congregar-se amb l’església i per tant, es queden a les seves cases, a les seves feines, o se’n van a passejar. Aquest problema no és quelcom nou. També hi havia alguns dels cristians al primer segle que feien el mateix, pel que l’escriptor als hebreus escrigué aquestes paraules: “No deixant d’assistir a les reunions comunitàries, com alguns han pres per costum”

Què significa llavors, congregar-se d’acord amb la Bíblia?

1.- Congregar-se és reunir-se com església
(1ª Corintis 11:18) “ Doncs, en primer lloc, quan us reunís com església”

2.- Congregar-se és estar reunits en el nom de Crist.

Mateu 18:20  “Perquè on n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells”

3.- Congregar-se és perseverar.

Fets Apòstols 2:41
: “Els qui acceptaren la predicació de Pere es van fer batejar, i aquell mateix dia s'afegiren als germans unes tres mil persones. I perseveraven a la doctrina dels apòstols, a la comunió els uns amb els altres, al partiment del pa i a les oracions.”

4.- Congregar-se és habitar junts.

Salms 133:1: “Que n'és, de bo i agradable, viure tots junts els germans!

5.- Congregar-se és  anar a la casa de Déu.

Salms 122:1:.” Quina alegria quan em van dir: «Anem a la casa del Senyor!»

Eclesiastes 5:1: “Quan vagis a la casa de Déu, guarda el teu peu; i acosta’t més per a sentir que per oferir el sacrifici dels necis; perquè no en saben que fan mal.” Aquesta casa de Déu, és l’Església.

Llavors, congregar-se no és quedar-se a casa llegint la Bíblia o fent oració. Tampoc no n’és entrar a l’església per Internet des de casa teva i adorar. Això no és congregar-se. Congregar-se és quelcom molt més personal i íntim.

Adaptat de l’escrit “No deixant de congregar-nos” de Juan Ramón Chávez.


Setmana del 19 al 25 de Gener del 2014
En Memòria d'en Josep Grau Balcells         Protestant Digital 2014

En Memoria d'en Josep Grau Balcells

 Finà el dimecres día 15 de Gener

(1 de gener 1931 – 15 de gener 2014)

Un  sentiment unànime envers en Josep Grau

Esglésies, entitats i personalitats evangèliques a nivell particular honoren la memòria del teòleg i mestre barceloní
Com a      ESGLÉSIA CRISTIANA REFORMADA DE MATARÓ,
ens sumem a l’homenatge de reconeixement i gratitud al estimat germà Sr. Grau pel seu legat literari i la seva vida exemplar de servei a Déu i al seu poble amb gran senzillesa i humilitat. Ha estat una benedicció del Senyor, un privilegi i un honor haver-li conegut.
En l’àmbit evangèlic han sigut múltiples les reaccions a la noticia del falliment d’en Josep Grau. Sens dubte una mostra del gran consens que es produeix en torn al que molts consideren el millor teòleg evangèlic espanyol del segle XX.

En l’àmbit evangèlic han sigut múltiples les reaccions a la noticia del falliment d’en Josep Grau. Sens dubte una mostra del gran consens que es produeix en torn al que molts consideren el millor teòleg evangèlic espanyol del segle XX.

En Jaume Llenas, secretari general de l’Aliança Evangèlica Espanyola, expressava en el seu perfil a Facebook una nota plena de records i agraïment. “Vaig estar alumne seu en el Centre d’Estudis Bíblics, per sis anys. En Josep Grau fou un dels professors que més marcà la meva perspectiva teològica. Ell ens ensenyà a estimar la Bíblia, no tant sols ens impartí coneixement, sinó sobre tot mètode, curiositat, rigor, amplitud de mires, etc. En moments de gran confrontació teològica, ell deia: quan el tema no és clar, pregar molt, llegir i estudiar molt i no definir-se massa. La seva actitud ens marcà tant o més que les seves ensenyances.  Llenas, recordava també la vinculació que Grau tingué amb l’Aliança Evangèlica, presidint la Comissió de Teologia. Algú molt proper a Grau, es en José de Segovia, periodista, pastor i teòleg que comentava: “Hi ha persones tan plenes de vida, que un se n’adona que han estat fetes per a viure per sempre. Quan Déu trobà en Josep Grau, ell solia dir que no li preocupava tant el mes enllà, sinó el més ençà. Tota la seva obra està plena d’una vitalitat i esperança que ens mostra que el millor està encara per venir. Així que com aquell predicador deia; quan us diguin que avui ha mort, no els cregueu, està més viu que mai!”.

Per aquells que no estigueu familiaritzats amb l’obra i el pensament d’en Josep Grau, podeu veure una ressenya biogràfica en aquest enllaç:
http://www.protestantedigital.com/ES/Espana/articulo/17761/Fallecio-jose-grau
Podeu escoltar alguns dels seus sermons i conferències en aquest enllaç: http://www.sermonaudio.com/search.asp?sourceOnly=true&currSection=sermonssource&keyword=iegracia&keyworddesc=IEG+Iglesia
+Evang%C3%A9lica+de+la+Gracia&subsetcat=speaker&subsetitem=Dr%2E+Jose+Grau


Editat per Protestant Digital 2014


Setmana del 12 al 18 de Gener del 2014
Una oració per a començar el 2014           --        Arturo Terrazas

Ara, Déu meu, et prego que tinguis els ulls oberts i les orelles atentes a les pregàries que es facin en aquest lloc.
(2 Cròniques 6:40) 


Li digué: --He escoltat la pregària i la súplica que has fet a la meva presència. Jo santifico aquest temple que tu has construït perquè porti per sempre el meu nom. Hi tindré sempre posats els ulls i el cor. 
(1Reis 9:3)

Senyor, et faig aquesta oració de gratitud
Primerament et vull donar gràcies per l’any que ha passat.
Gràcies per cada benedicció

Per cada lliçó,
I per cada experiència.
Gràcies per la teva cura durant el moments difícils
I per les tantes vegades que poguí riure i gaudir amb la meva família i amics.
Vull dedicar-te aquest nou any.

Vull posar cada dia a les teves mans i sotmetre’ls a la teva voluntat.
Que cada esforç, cada passa,
Cada meta i cada aspiració de la meva part siguin per la teva glòria.
Continua guiant-me al meu caminar amb tu.

Ajuda’m a créixer espiritualment i així poder conèixer-te  millor.
Dóna’m l’oportunitat de passar més temps amb la meva família i els meus amics.
Que junts puguem créixer en amor i ser de recolze l’un per l’altre.

Ajuda’m a reconèixer la necessitat d’evangelitzar a les persones al meu entorn.
Dóna’m les paraules i el suport de l’Esperit Sant per a poder compartir el teu amor amb altres.
Beneeixis la meva església, els meus pastors i els meus germans a la fe.

Fes-nos servir per assolir la nostra comunitat i brillar a la teva llum a cada recó de la nostra ciutat.
Et dedico la meva feina, els meus talents i habilitats.
La meva salut i la dels meus éssers estimats  són a les teves mans.

Senyor, dóna’m de la teva força i saviesa per a viure cada dia millor.
El meu desig és adorar-te i exaltar el teu nom.
Els meus dies són teus i m’alegro en confiar que tu estaràs amb mi en aquest nou any.

Arturo Terrazas.   (Publicada a Facebook)



Setmana del 5 al 11 de Gener del 2014
S'ha d'escollir             ---       Editorial La buena Semilla
“Avui prenc el cel i la terra com a testimonis contra vosaltres: et proposo d'escollir entre la vida i la mort, entre la benedicció i la maledicció. Tu escull la vida i viuràs, tu i la teva descendència.  
Estima el Senyor, el teu Déu, obeeix-lo i sigues-li fidel: en ell trobaràs la vida,...
(Deuteronomi 30:19,20)

Però si no us satisfà de tenir el Senyor, escolliu avui quins 

déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a l'altra banda de l'Eufrates, o els déus amorreus, en el país dels quals ara viviu. Jo i la meva família adorarem el Senyor! 
(Josuè 24:15)

La nostra vida està entreteixida de múltiples decisions. Des de el matí fins a la nit prenem decisions, algunes sense conseqüències i unes altres irreversibles.

Hem de prendre grans decisions, per exemple les relacionades amb els estudis, la feina, el domicili, el matrimoni. Però també hi ha decisions de tipus moral: Escollir entre el bé i el mal, entre la mentida i la veritat, la humilitat i l’orgull, l’egoisme i la generositat, la valentia i la covardia… Sempre hem de decidir! Cadascú té la responsabilitat de fer-ho.

 L’elecció més important es la de la fe: Viure amb Déu o sense Ell. Aquesta elecció tindrà conseqüències pel nostre futur en la terra i en l’eternitat.
En aquest primer dia de l’any, Déu diu a cadascun de nosaltres: Esculli la vida!

No tanqui el seu cor a la crida de Déu. Ell té les paraules de vida eterna. No digui:
“Encara tinc molt de temps; prendré una decisió més tard”, doncs, el temps passa dia rere dia, i vostè correu el risc d’aplaçar sempre la decisió. Per suposat, ningú no escolliria  voluntàriament  la mort en lloc de la vida!  Però seguir en la indecisió equival a rebutjar la salvació de Déu

En la seva Paraula Déu diu: “Ara és l'hora favorable, ara és el dia de la salvació" (2ªCorintis 6:2)
Des de que es revelà per mitjà de Jesucrist, “Déu… mana a tots els homes, en tot lloc, que es penedeixin
(Els Fets 17:30).

Escoltar-lo i obeir-lo és rebre la vida, la vida eterna, és tenir en Jesús tot per a viure la veritable vida.
És prendre la bona decisió!

© Editorial La Buena Semilla, 1166 PERROY (Suiza).














































contador de visitas